Categoria General

Prova de revelador ADOTECH III

Recentment, he tornat a comprar un lot d’ADOX CMS 20, amb el revelador que es recomana pel fabricant. Estic esperant la propera sessió de fotos que tinc programada, per utilitzar-ne un rodet i revelar-lo, veurem si hi ha tanta diferència amb el R09.
Quant ho tingui enllestit, posaré els resultats i comparacions aquí.

 

Prova ADOX CMS 20

Fa unes setmanes, vaig rebre un parell de rodets de ADOX CMS 20 II PRO. Fa temps que tinc ganes de treballar amb aquesta pel·lícula, per que havia llegit, que se obtenia un resultat semblant al de la pel·lícula infraroja de Kodak, la que jo utilitzava voltants dels anys 90.
Be, tot hi que en al mateix rodet s’indica que es reveli amb ADOTECH, jo ho he fet amb el químic que sempre utilitzo, el AGFA R09 STUDIO.
Com que no trobava gaire informació a la xarxa, he aplicat la meva intuïció, i al final com a pel·lícula de prova he utilitzat el  R09 a 1+25, durant 6 minuts. El resultat m’ha encantat, tot i que seguidament he vist que la propera vegada li podria resta tranquil·lament un minut.
Les imatges són molt contrastades, i tenen un lleuger marc negre, que jo crec que és provocat per la òptica Voigtlander Vessa R2 que he utilitzat, això encara ho haig d’investigar en el següent rodet, en el que utilitzaré una FM2. També, m’he vist obligat a disparar la pel·lícula a 25ASA, ja que és el mínim que permet la Voigtlander.
El resultat del primer rodet de prova o d’experimentació, és el seguen, amb unes imatges molt contrastades, però molt i molt atractives, i amb una absència total de gra.

Considero que aquest pel·lícula te un potencial creatiu fantàstic, només cal estudiar el seu comportament en diferents tipus d’exposició i revelat. És cert, que recorda molt, al resultat de una pel·lícula IR, tot hi que no sigui el mateix. Haig de seguir fen proves.

 

Exposició a Galeria Art en Brut de Girona.

El passat 17 de desembre, vaig inaugurar a la galeria Art en Brut, la meva primera exposició a la ciutat de Girona.
Com sol passar en aquestes coses, fins a l’últim moment vàrem estar treballant amb el Jaume, el propietari de la galeria, per enllestir-ho tot.
Estic molt agraït, a totes les persones que varen assistir-hi sense parar, des de les 17h fins a les 21h.

Recordar, que l’exposició es podrà visitar fins el 17 de gener.

 

Agrair a l’amic Jordi Ramon, que em cedís algunes de les seves fotos.

FUJI ACROS 100

Fa temps que estic provant diversos tipus de pel·lícula, però la que m’ha impressionat més, és la Fujifilm Acros 100.
Realment té un gra tan fi, que no hi ha comparació amb totes les que he provat de 100 ASA, Kodak, Rolley, ILFORD. No tinc cap dubte que en aquest marge de ASA, és la millor en blanc i negre, també té una escala de grisos espectacular. No és una pel·lícula d’alts contrasts, tot el contrari, ofereix un resultat molt càlid i suau que et fa pensar en les antigues fotografies dels anys 40.

Jo utilitzo com a revelador de pel·lícula el RODINAL R9, com a únic revelador. El primer rodet revelat de Acros 100 va ser un desastre, ja que se’m va quedar a mitges i al treure la pel·lícula del tanc, es va quedar a mig revelar. Vaig dedicar 4 minuts al revelatge, i al segon intent ni vaig dedicar 6 de minuts, aquest segon intent a 20ºc, va ser una meravella
Tots els rodets de ACROS100 que tinc i utilitzo, són de 120 i caducats fa un any, però el resultat és impecable si els rodets es conserven en les condicions adequades. Ara tinc ganes de fer algunes adquisicions de 35mm, per utilitzar amb la FM2 i la 601, no tinc cap dubte que els resultats seran espectaculars.
La ACROS 100 és de pel·lícules més cares del mercat, però crec que el preu és justificat, ja que amb un revelatge correcte, el seu resultat és espectacular. Tenint en compte l’actual política de FUJIFILM, estic segur que aviat es deixarà de fabricar, per aquest motiu, jo estic intentant omplir la nevera amb aquesta meravellosa pel·lícula.

 

Fuji Acros 100  AdobePhotoshopExpress_c3c375d7bfc4438a8ae4eef2f0a5cfb2 [1086620]

Qüestió de bateries

Coses que passen, i que no haurien de ser.
Cada vegada és més evident la famosa obsolescència programada, és una paraula que per desgràcia, la tenim ja, ben assumida. Tot i així, això no significa que hi estiguem d’acord.
M’he decidit a escriure aquesta entrada, com a motiu de queixa, ja n’estic fart de tot aquest entorn digital, que permet decidir a les empreses fabricants, quan un article ha de deixar de funcionar.

Una bateria de la Marca Nikon, en menys de dos anys de vida i poquíssimes hores de treball, de s’opte ha decidit que ja n’hi ha prou.
Amb les bateries de càmeres més antigues que encara utilitzo diàriament, era l’usuari qui decidia l’hora de retirar una bateria envellida, a causa de la seva ineficiència o desgast. La veritat, és que duraven moltíssim, molt, i suposo que és això el que no els hi ha agradat als fabricants de les marques més poderoses.
Fa molta ràbia que passin aquestes coses, una bateria original pot costar tranquil·lament uns 60€, poca broma si decideixes tenir-ne més d’una (tres o quatre), com és el meu cas. Com perquè cada dos anys, n’hagis d’estar comprant de noves.
Tinc les bateries originals de la meva Nikon D90 que utilitzo avui dia a la D300, ja que són les mateixes, doncs bé, aquestes porten molta batalla, després de centenars de sessions i hores d’ús, encara rendeixen perfectament sense cap indici d’esgotament.
Sempre e set un gran defensor dels articles o recanvis de marca original, doncs bé, potser comença a ser hora de canviar de “xip”. La propera bateria que compri, serà de marga original, però no la mateixa que la càmera, molt més econòmica i confiant que tingui la vida útil més llarga. Com usurari de la marca Nikon des de la meva flamant FM2, també he decidit progressivament, canviar de marca si és dona el cas.
Aquest és un dels motius que cada vegada hem convenç més, a no fer grans canvis en el meu equip, i continuar amb el material de tota la vida, càmeres de pel·lícula incloses.

Crec que ha d’arribar un dia, que els usuaris comencem a dir prou de tanta bogeria consumista.

WP_20150819_001

 

El color si enganya

Un tema que recentment s’està fent popular, és passar les fotos a B/N sense TOM ni SON.

A algunes persones els hi sembla que les fotos així, són més bones o més professionals. Jo sempre dic, que una fotografia és bona, si primer està concebuda en BN, i llavores se la passa a color “mentalment”. A l’invers quasi mai funciona, però per anar bé, una foto ha d’estar concebuda just abans de premer el botó de la càmera, sigui d’una manera o d’altre.

Com que vinc de l’època del carret, i la majoria de les fotografies que vaig fer i continuo fent, són sense color, aquest tema ja el tinc resolt. Sempre he tingut el costum de visualitzar a través del visor pensant en BN, d’aquesta manera, a l’hora de compondre la imatge, el que predomina sempre és la composició i mai els colors.
Podíem dir, que faig el mateix que fa un sensor de càmera digital, primer capta la llum sense color, i llavores el processador és qui s’encarrega d’aplicar-lo segons els paràmetres pre-establerts de cada marca.

Si una fotografia està mal executada, tant ho estarà amb color com sense, el més important és visualitzar-la amb anterioritat. Això és una pràctica que es podria comparar amb el fet de canviar les marxes d’un cotxe, al principi ti has de pensar, però llavores ja et surten els moviments mecànicament.
Si s’aconsegueix dur a terme aquesta tècnica, ús ben asseguro que estalviareu moltes hores a l’ordinador, o llençar metres de pel·lícula.
El millor és practicar força intentant pensar en blanc i negre, anul·lar els colors de la ment, i acostumar-se a fer-ho instintivament, us asseguro que funciona però no és fàcil.
Segons el meu pare, és la millor tècnica per crear imatges en BN mínim-ament presentables, però que es pot aplicar perfectament amb color. Hi ha disciplines en les quals el color és imprescindible, però fent-ho així, també es pot ajudar a millorar les composicions.

A mi, a l’hora de fer una fotografia els colors hem distreuen molt, ja que moltes vegades et deixes endur per l’èxtasi de multitud colorista, i creus que la foto ja és bona. Llavores arribes a casa, i t’adones que no val res, que sí, que hi ha colors molt xulos però la fotografia no transmet.
Així, que de poc serveix intentar passar una fotografia a BN, si no ha estat concebuda en aquest propòsit, és enganyar-se a un mateix i no pas als altres. 😉

FaceJMD_8451FaceJMD_8451-2

Quant la composició és correcte, la fotografia és atractiva tant en color, com sense. En aquest cas, jo tenia la imatge mentalitzada en color, però en BN segueix sent una imatge interessant, i ben executada.

Qüestió de domini

Avui he decidit escriure en format denúncia.

Últimament veig al meu entorn i visc en primera persona, models o noies d’entre 15 i 18 anys o més, que hem diuen que ho han de deixar.

El motiu és la seva parella masculina, tenen sèries esbroncades, inclòs amenaces de deixar-les si continuen fent de models, o els hi prohibeixen literalment.

La veritat, és que m’envolta un sentiment d’impotència al no poder fer-hi res. Potser exagero, però aquestes reaccions poden ser els preàmbuls que provoquen la violència de gènere, el fet de creure que una persona pot manar i decidir sobre la seva parella. El més fotut, és que hi ha pares que ho veuen normal, i diuen que “l’amor” és així o que són ximpleries de parella. Doncs no m’estranya que les coses vagin com van, es comença així i s’acaba dominant a la persona per complet.

Ja sé que no és un tema que dedicat a la fotografia, però que el toca de rebot, i és molt preocupant que hi hagi noies que es deixin dominar de tal manera, fa rabia molta rabia.