Date Archives abril 2013

Gràcies per molestar-te en visitar el meu racó.

Acabes d’entrar al meu espai, on es pot gaudir de la fotografia sense color, fa temps que ho tenia en ment i finalment m’hi he posat.

Pels que volgueu comprar una foto de les meves a un preu assequible. El proper 30 de novembre, estaré en el meu primer mercat fotogràfic a la Sala Anaglifos.   http://www.anaglifos.es/category/actividades/

Algunes de les fotos que heu anat veient aquí o al Facebook, les tindré en una tirada de tres còpies, a un preu assequible.

Millor tenir una foto original, enlloc d’una del Bauhaus que la té tothom. Oi?

De moment, tot el que exposo aquí és fruit de la fotografia digital, però més endavant penso obrir una secció de fotografia sense color amb processat químic.

Això no vol dir que el meu món fotogràfic tant sols es limiti a la fotografia sense color, doncs també m’agrada utilitzar-lo (https://sites.google.com/site/joanmasfoto/ ), però fa temps que tenia en ment dedicar un espai com aquest, com una mena d’homenatge a la fotografia clàssica i deixant de banda tot el que envolta actualment a la fotografia. Excés de nitidesa, excés d’enfocament, excés de retocatge, excés de color, excés de píxels etc.

Agafar aire i limitar-se a fotografiar, amb tota la seva senzillesa que sempre ha tingut com a tal, centrant-me únicament en gaudir de la imatge que estic apunt de captar o que ja he captat. En fi, pura, senzilla i bàsica fotografia.

_____________________________________________________

                                           _JMD5146

Tot sovint hem pregunten el per què segueixo fent fotos sense color, però molts no acaben d’entendre la meva resposta.

Per mi, cada fotografia sense color està concebuda per ser així i no s’hi val a agafar-ne una qualsevol i treure-l’hi el color, això és el que fan la majoria dels suposats fotògrafs d’avui dia, però que acaben per no obtenir cap resultat extraordinari.

Hi ha fotos que han d’anar en color i n’hi ha que han d’anar sense, però és clar, el més complicat és això, és saber decidir quina. Normalment jo, abans de prémer el disparador de la càmera, ja sé si la imatge acabarà en color o sense, és qüestió de segons, és com una visió avançada que tinc de la imatge que estic veient, és clar que això passa en menys d’un segon, és quasi instantani.

També em passa el mateix quan estic una estona observat el meu entorn i veig una imatge que tal com es presenta en color, no li veig la gràcia, però al visualitzar-la sense color, agafa molta força i inclús més sentit.

Per això, m’he acostumat a “observar en blanc i negre” és a dir, que quasi tot el que observo, en faig una pre-visualització instantània sense color. Inclús aplicant aquesta “tècnica”, aconsegueixo millors resultats en les imatges que van destinades al color.

El secret de tot plegat és una bona composició, ni més ni menys doncs és el secret de tota bona fotografia, una bona composició té bon resultat, tant amb color com sense.

Un dels meus referents en el món de la fotografia, és l’Steve Makcurry, si ens fixem en les seves fotografies la composició és clau, gairebé totes les seves fotografies gaudeixen d’una composició excel·lent, d’aquí el seu èxit.

Però per composar bé, es pot fer amb qualsevol càmera, no és necessari tenir la millor del mercat i estar clar, que no tothom és capaç de crear una bona composició en qüestió de segons ni de minuts, per això calen unes bases artístiques o plàstiques,  una certa formació o sentit de l’equilibri i estètica , per què no, un cert do innat.

_JMD4228

Però el més important o gairebé el més important de tot per aconseguir bons resultats, és fer fotos, fotos i més fotos, no trobar mai cap excusa per deixar la càmera a casa, ser molt estricte i aprendre a discriminar totes les que no són “molt bones”, les que no ens deixen satisfets al 100%.  És la millor manera, auto disciplinar-nos i entrenar la nostra vista per copsar amb agilitat les coses interessants que estem veient. Entrenar la vista és molt important i això tant sols s’aconsegueix fent moltes fotos i sent molt exigents a l’hora de prémer el disparador.

Bé, com es pot imaginar aquest és el meu punt de vista , és la meva manera d’entendre la fotografia.

Actualment, tinc varis projectes en marxa, un d’aquests està relacionat amb la Fundació Mona (http://www.fundacionmona.org/ca/), espero molt aviat poder exposar-lo en algunes sales , entre altres alternatives que tinc en ment. M’agrada molt col·laborar amb ONG’s que dediquin el seu esforç a la protecció del medi i la fauna, per mi és prioritari.

Espero que els que sou amants de la fotografia sense color, us agradi aquest racó. No us resistiu si teniu ganes d’afegir algun comentari.